En ocasió de la Solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria i en el marc del Mercat Medieval de Vic torna l’activitat «Maria, Reina de la pau». Una bella imatge de la Mare de Déu a les portes de la catedral, convida a tothom qui lliurement vulgui apropar-se a escriure i dipositar una pregària o desig personal i rebre un verset de la Bíblia.
Una activitat mensual on joves de +18 anys es troben en una jornada de formació, pregària i servei. Jornades de dissabte a diferents localitzacions arreu del territori del bisbat. Un cicle per aprofundir en les Benaurances i descobrir l’estil de vida que Jesús ens proposa🔥
En aquesta ocasió la trobada serà a Santa Maria de l’Estany i posteriorment a Moià.
Del 30 de juliol al 7 d’agost, 130 joves vam anar a Lisboa com a grup de la diòcesi de Vic, per tal de participar en la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), una trobada mundial de joves catòlics. La JMJ la convoca el Papa i se celebra cada tres anys, cada edició en un continent diferent.
Per què hi van anar els joves que s’hi van apuntar? «per tenir una trobada personal amb Déu i sobretot conèixer com els altres joves viuen la presència de Déu a les seves vides», «per tenir noves vivències i compartir-les, experimentar noves coses», o simplement «perquè és una passada». La majoria hi anavem encuriosits pel tipus d’experiència i amb il·lusió de veure i escoltar el Papa Francesc; molts d’altres s’havien inscrit amb un «desig d’enfortir la fe» i de «trobar respostes». Per a alguns la motivació era «conèixer gent amb qui compartir la fe», així com «celebrar la fe amb joves d’arreu del món».
La JMJ va superar totes les expectatives. Durant la setmana ens vam unir als centenars de milers de joves d’arreu del món que participaven en els actes centrals, amb els quals vam cantar i conversar. També hi havia estones imponents d’oració multitudinària. Després de veure l’amor a Déu amb què combregaven altres joves a la missa d’obertura, un pelegrí de la delegació va comentar pensatiu: «aquí s’amaga quelcom molt gran», referint-se a l’Eucaristia.
Per a diversos pelegrins de la diòcesi, «el regal més gran» va ser veure el pontífex de prop, tant a la seva arribada el dijous com al Via Crucis del divendres. En les converses es repetien les paraules del Papa que havien impactat als cors de diversos de nosaltres, sobretot «a l’Església hi cabem tots» i «no tingueu por».
El colofó de la JMJ va ser el cap de setmana d’acampada d’un milió i mig de joves en una esplanada. La majoria dels pelegrins ho descriuen com el millor moment de la trobada. Vam gaudir de la música, i del silenci impressionant durant la Vigília, i de la missa final amb el Papa.
Testimoni d’un pelegrí: «Després d’una setmana d’emocions, cansament i compartir amb els companys, el dissabte a la tarda ens vam poder reunir tots per darrera vegada, aproximadament un milió i mig de persones. De tota la tarda destaco el concert del grup Hakuna, on l’emoció d’una setmana sencera es va descarregar. Tot seguit d’aquest concert ens vam quedar tots en silenci, més d’un milió de persones. Aquest és el poder de la fe.»
Testimoni d’una pelegrina: «La Jornada Mundial de joves m’ha servit per enfortir més la meva fe en el Senyor. També el què em va impactar més va ser el dissabte a la vetlla, el fet que TOTS estàvem amb silenci davant del Senyor.»
En aquesta trobada molts ens hem retrobat amb Déu. Més d’un comparteix emocionat que ha trobat respostes a preguntes vitals importants; alguns afirmen haver descobert la seva vocació. Tots hem pogut tenir una visió global de l’Església i de l’alegria de seguir a Jesús.
Quan preguntem entre els pelegrins quin és el millor regal que s’emporten de la JMJ, no dubten a contestar: «les amistats que he fet», «veure el Papa i escoltar les seves paraules», «poder trobar i sentir l’amor de Jesús», «estar profundament orgullós de la meva fe i de la meva Església», «saber que Déu m’estima tal com sóc», «l’experiència multicultural, saber-nos i sentir-nos germans en el camí i en el Senyor; una sola fe».
Després del retorn feliç i cansat a casa, els joves esperem les activitats del nou curs amb ànim de transmetre la il·lusió viscuda a la JMJ a les parròquies i de començar a caminar envers la propera JMJ, a Corea del Sud el 2027.
«Sovint hem tingut aquesta experiència: triar una cosa que ens semblava bona i, en canvi, no ho era. O saber quin era el nostre veritable bé i no escollir-lo. L’home, a diferència dels animals, es pot equivocar, pot no voler triar correctament. La Bíblia ho demostra des de les primeres pàgines. Déu dona a l’home una instrucció precisa: si vols viure, si vols gaudir de la vida, recorda que ets una criatura, que no ets el criteri del bé i del mal, i que les eleccions que facis tindran una conseqüència, per a tu, els altres i per al món (cf. Gn 2,16-17); pots fer de la terra un magnífic jardí o la pots convertir en un desert de mort. Un ensenyament fonamental: no és casualitat que sigui el primer diàleg entre Déu i l’home. El diàleg és: el Senyor dona la missió, has de fer això i això altre; i l’home a cada pas que fa ha de destriar quina decisió prendre. El discerniment és aquesta reflexió de la ment, del cor que hem de fer abans de prendre una decisió.
El discerniment és esgotador però indispensable per viure. Requereix que em conegui a mi mateix, que sàpiga què és bo per a mi aquí i ara. Sobretot requereix una relació filial amb Déu. Déu és Pare i no ens deixa sols, sempre està disposat a aconsellar-nos, animar-nos, acollir-nos. Però mai no imposa la seva voluntat. Per què? Perquè vol ser estimat i no temut. I Déu també vol que siguem fills i no esclaus: fills lliures. I l’amor només es pot viure en llibertat. Per aprendre a viure cal aprendre a estimar, i per això cal discernir: Què puc fer ara, davant d’aquesta alternativa? Que sigui un signe de més amor, de més maduresa en l’amor. Demanem a l’Esperit Sant que ens guiï! Invoquem-lo cada dia, especialment quan hàgim de prendre decisions.»
Extracte de la primera catequesi sobre el discerniment del Papa Francesc.