Jesucrist t’estima, ha donat la vida per salvar-te, i ara es viu al teu costat cada dia, per il·luminar-te, per enfortir-te, alliberar-te.
“Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.” (Joan 15,13)
A vegades percebem de quina manera hauria de ser la vida, com hauríem de ser nosaltres, però en els fets vivim en conflicte amb nosaltres mateixos i amb els altres. Hem perdut la sintonia originària amb el món i amb Déu. Per això sofrim, per això ens cansem, per això morim.
El pecat és més que un comportament incorrecte, és el rebuig de Déu i la negativa d’acceptar el seu amor. És la separació de Déu, la separació de la font de la vida.
Però Déu no es limita a contemplar com l’home es destrueix a si mateix i el món que l’envolta; Ell ens envia Jesucrist com amic i salvador perquè “tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat” (1Tm 2,4). Déu ho ha arriscat tot, donant-nos el seu Fill, que ha donat la vida perquè nosaltres tinguéssim Vida. Per això va entregar-se del tot morint en creu, i ressuscitant, fa possible una humanitat nova: la dels fills i filles de Déu, a la qual estàs cridat a viure amb tota intensitat.
En Jesucrist, Déu ha reconciliat amb ell mateix el món i ha redimit els homes de l’esclavatge del pecat. Ell ens allibera i ens dóna la vida plena que havíem perdut.
Tornar al Recorregut Kerigmàtic